La germana petita

Al nouvingut sempre se’l tracta amb una barreja de respecte i de por: per on sortiràs?

Un argentí em va pregutnar en arribar a Catalunya perquè posava tant esforç en aprendre el català, si tothom ja parlava la llengua obligatòria. Que ell vivia i parlava en castellà des de feia deu anys, que mai ningú li havia dit res ni havia protestat.

Millor aprendre l’anglès, que és més útil.

Ningú ja intentava parar-li en català i ell veia aquest no parlar, aquest abandonament, com una victòria.

Podria haver discutit: ja n’hi ha, de coses inútils que s’aprenen per imposició o per vulgaritat: les derivades parcials, el Pare Postre, el nom de determinades persones. És una idea molt liberal que va penetrant en la psiquis social: tot allò que és inútil ha de quedar relegat a la regió de les aficions i la canalla. El català és com la filla petita la qual interromp als pares quan es parla d’alguna cosa important i la qual envien de nou a l’habitació, amb les joguines i els seus amiguets. Alguns dels defensors del català com a identitat exclusiva tampoc hi ajuden.

Moltes vegades, et canvien de llengua, i l’amaguen, i es disculpen, mig avergonyits, com el nen que ha parlat massa alt davant dels pares. Passa molt sovint: et delata l’accent, la postura, els cognoms. Entens el català?

Vaig aprendre l’anglès per aquestes coses de l’imperialisme; el francès per Jacques Brel; el portuguès per amor. El meu conegut tenia tota la raó: no cal aprendre el català, ni tan sols a Catalunya, on tothom ja se’n fuig.

No importa que per a molts, s’hagi de convertir en una llengua íntima, de portes endins, per parlar amb els amics, els pares, els germans. Penso en Schibbolet, de Paul Celan: la paraula que només coneixen alguns, la clau, la contrasenya. Tradueixo:

Cor:
dóna’t a conèixer també
aquí, enmig del mercat.
Vaig donar a veus el shibbóleth
en l’estranger de la pàtria:
Febrer, no passaran.

Vaig aprendre català per amor a les coses inútils: les derivades parcials, el Pare Nostre, el francès. Vaig aprendre català per a entrar en noves intimitats, les dels meus nous amics, germans, pares, per conèixer les altres paraules claus: shibboleth, cor, papallona, pessigolles. Vaig aprendre català per amor a les germanes petites que tenen tantes coses per a ensenyar-nos.